1 1 adj. [LC] [FIF] [GL] Que presenta una forta resistència a ésser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos. El topazi i el safir són pedres molt dures. La fusta dura de l'alzina. El roure és més dur que el poll. 1 2 adj. [LC] [FIF] [GL] Que no cedeix fàcilment a la pressió. Hem de menjar pa dur: no n'hi ha de tou. La part dura del paladar. Palpant, trobàvem una cosa dura, com un os. 1 3 [LC] anar dur Fer els excrements durs. 1 4 adj. [LC] Que oposa resistència a funcionar. El canvi de marxes va molt dur. 2 1 adj. [LC] Difícil d'impressionar, d'influir. Tenir l'orella dura, ésser dur d'orella. Ésser dur a la fatiga. 2 2 adj. [LC] Poc sensible als sentiments de bondat, d'humanitat. Tenir el cor dur. 2 3 [LC] ésser dur de closca Ésser d'intel·ligència obtusa. 3 1 adj. [LC] Difícil d'acomplir, que provoca un esforç penós. Una tasca dura. Un treball molt dur. Una costa molt dura de pujar. 3 2 adj. [LC] Difícil, penós, de suportar. Un hivern duríssim. Portar una vida dura. La llei és dura. Ha estat un càstig dur, una lliçó dura. 3 3 adj. [LC] Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura. Una mirada dura. Un so dur. Una pintura de tons durs. Un estil dur.
